Amb la intenció de buscar nous camins i fórmules per expressar els seus neguits, The Penguins fan un gir de Jamaica cap a Gran Bretanya. Amb un peu a cada illa, i sota la producció de Roger Rodés als Estudis Medusa, presenten un disc on, sense abandonar els ritmes sincopats, la banda no té complexos per treballar tonalitats i melodies pop, amb referències clàssiques com The Kinks, el britpop de Oasis, tocs de power-pop, northern soul al més pur estil Wigan Casino i sobretot reverències constants a Madness. La banda presenta el seu disc més madur, amb lletres que miren de buscar respostes a neguits i inquietuds al voltant de temes universals com l'inevitable pas del temps i a plantar cara a les pors del dia a dia. Alhora, el disc vol ser també un cant ple de vitalitat, que aposta per l'èpica i la bellesa per combatre les derrotes quotidianes. D'aquí el títol del disc; Herois de Cartró. Uns herois fràgils que lluiten encara que l'horitzó no estigui definit amb el propòsit de seguir buscant el sentit de l'aventura.